Tornar a dalt
Compartir

Història

Deulofeu | Artesans del pessebre des de 1929

Història

La data més antiga que coneixem de la fira correspon a l’any 1786. Aquesta data és ben concreta i no dóna lloc a dubtes, tant de la seva celebració com de la seva importància, ja que dues fonts ben versemblants ens en deixen constància.

La primera la trobem en la ploma de Rafael Amat, escriptor català del s.XVIII (1746-1818), conegut amb el sobrenom de Baró de Maldà, i a on en una crònica del seu dietari de 60 volums que duu el títol de “Calaix de sastre“ hi diu: “Dia 13 de desembre, Santa Llúcia Verge i Màrtir. Hi hagué festa dins de la Catedral, en la capella i altar a on s’hi venera la imatge de Santa Llúcia, amb alguna relíquia; i fora els claustres, amb fira al davant en son carrer, moltes casetes de pessebre (…), figures de barro i cartó primoroses, imatges de Sants i pastors, bous i mules i altres bèsties…, que porten prou empentes de gent en tal carrer, (…). I dintre de la Seu per oir missa de gent i encomanar-se a la gloriosa Santa per a que los conservi la vista i la claredat.”

La segona font, ens arriba del gran folklorista i autor del costumari català Joan Amades (1890-1959) que confirma l’any 1786, com la data coneguda més antiga i fidedigne.

Ni les calamitats, com la terrible epidèmia de febre groga que va patir la ciutat de Barcelona l’any 1860, van impedir-ne la celebració. El “Diario de Barcelona” del 13 de Desembre de l’any 1861 publicava: “Con motivo de ser hoy la fiesta de Santa Lucía, se ha establecido la feria de costumbres en las inmediaciones de la Catedral, nos ha parecido que este año se encontraban en aquella y en mayor abundancia que en los anteriores, algunas buenas colecciones de figuras y de edificios destinados al adorno de belenes. Delante de la puerta de la Capilla en que se veneran las reliquias de la Santa se hallaban estacionados un gran número de ciegos implorando la caridad pública.”

Joan Amades parla de Santa Llúcia com la patrona de les modistes, sastres i de tots aquells que treballen en l’art de l’agulla, així com també dels cecs; és per això que se la coneix popularment com “l’advocada de la vista”.

També se’ns diu que la Fira de Santa Llúcia era coneguda com  “la fira de les noies“, perquè es creia que a l’anar-hi moltes fadrines, era un bon lloc per concertar casaments. Les noies de la rodalia anaven acompanyades de la seva mare, ben vestides i enjoiades, per a veure si trobaven pretendent.

El dia de Santa Llúcia, en algunes poblacions de Catalunya, les nenes que en el s.XIX i part del XX estudiaven costura, feien festa i corrien pel poble o ciutat cantant cançons i goigs. La gent les anomenava “llucietes”. En d’altres llocs, se sap que les noies es reunien per sentir missa i després anaven en grup cantant per les cases per tal de recollir almoines o captiris. Una d’elles representava Santa Llúcia i duia una corona de flors i les altres que l´acompanyaven eren les “cardenales“. A Barcelona, antigament les modistes anaven al Parc de la Ciutadella on hi havia una gran festa.

Amades escriu que al s. XIX es feia fira de pessebres tres dies: per la Purísima i per Santa Llúcia, a la Plaça de La Catedral; i per Sant Tomàs, a les Places del Pi, de Sant Josep Oriol i del Born. En aquestes fires es venien figures, casetes i altres construccions i elements propis de pessebre, com ara ponts, fonts, molins, pous, pallers… En canvi, els materials per a la construcció del paisatge com el suro, molsa, murtra i d’altres elements d’herbei, es venien en una altra fira situada a les escales de la Seu. Els nostres avis distingien ben bé ambdues fires: la de pessebres i la de l’herbei.

El creixement de l’afició pel pessebre va fer augmentar notablement aquestes fires, i molt aviat totes dues es van confondre, fins que van unir-se.

L’any 1929, l’any de l’Exposició Universal de Barcelona, la Dolors Jutge de Deulofeu va iniciar el periple de la família Deulofeu a la Fira de Santa Llúcia.

En aquell temps, el Dia de Santa Llúcia tot Barcelona acudia a la capelleta dedicada a la Santa per tal de prevenir-se contra els mals d’ulls. Els voltants de la capelleta es veien inundats per la gentada, i els firaires treien el millor que tenien per vendre.

Cal dir que no tan sols cronistes o historiadors fan referència a aquest dia i a la fira, sinó que també fou enaltida per dibuixants, pintors i  escriptors com el poeta. Josep Maria de Sagarra (1894-1961), que escrigué el “Romanç de Santa Llúcia”, musicat pel mestre Eduard Toldrà (1895-1962).

La gran afició als pessebres de Barcelona i Catalunya, es compartida per altres pobles d’Europa com Itàlia, Sud de França, Espanya, Baviera, Portugal…, com també a Amèrica del Sud, Estats Units, i d’altres contrades del món.

Pel que fa a la seva instal·lació, la Fira de Santa Llúcia ha canviat molt si es compara amb les que es feien abans. Per exemple, a principis del segle passat, segons les fotografies que es conserven, els firaires muntaven les seves paradetes posant una fusta gran i uns senzills prestatges damunt de dos capitells, protegint-ho amb un rudimentari envelat impermeabilitzat amb oli de llinosa (llavors no es coneixien els plàstics), i s’il·luminaven amb llums de petroli o acetilè, tan bon punt es feia fosc.

Ara, en canvi, es munten les parades amb estructures de fusta, més ben equipades i resistents, i il·luminades amb llum elèctrica.

Paral·lelament a les parades que venen figures i objectes de suro o articles de guarniment, cada any s’instal·len també les parades dites del verd, on es pot trobar molsa, galzeran, boix grèvol, avets, vesc, escorça de suro,… i les del sector d’artesania amb tota mena d’objectes de regal.

Actualment, la fira comença l’últim divendres de novembre i finalitza el 23 de desembre.

Davant de les escales de la Catedral, hi podeu trobar a l’Albert i a la Mercè, que acompanyats d’altres familiars i amics, estan al capdavant de les parades amb la mateixa il·lusió del primer dia.

La Fira de Santa Llúcia té més de dos segles d’història